martes, 29 de diciembre de 2009

27 DE DESEMBRE. PARC NACIONAL DE GRAMPIANS



Fent un cafe a les 7 del mati davant la caseta on estem allotjats se m,encen un asperssor ( com s'escriu ? ) sota el cul. Comenco be el dia, tu !!. Tota mullada, aixo si, mullada pero amb unes vistes a l,ocea impressionant...

Passem per The Arch i London Bridge ( mes roquea al.luciants ). Al London Bridge ens topem amb un irlandes d,edat avancada. Ens ha sentit parlar i ens ha preguntat d,on erem. Oh, quins records te de tots els Spanish Students que han passat per Dublin ( d,entre elles jo )... Li dic que som Just Married i em diu que li recordem que te un fill a l,Afganistan i entre llagrimes ens explica la historia del seu fill. Al final, em dona una abracada i un pto i m,acomiada amb un "God bless you"...Ostres, quantes coses em diu amb aquella mirada aquest irlandes...


Continuem cap al Grampians National Park, serralada perduda per aquest racons australians on el mestre Gullich ens va deixar el primer 8b+ de la historia (Punks in the gym) [Lluis assessora] Be, entrem al parc natural i lo primer que visitem al Museu de la Cacatua (Brambuk Museum), alla hi ha un poster on diu "The top five spots of Grampians NP if you have only a day..." Els apuntem i Coooorre! El primer es el Bamako lookoput (o algo aixi), vistes impressionants i foto vertiginosa amb la que el Lluis posa nervios a la resta de turistilles quan el veuen saltar la tanca per posarse sobre la pedra del precipici... El cami cap al segon spot es una carretera aslfaltada, pero tenim la brillant idea de donar la volta per una pista i aixi veim un llac...Uauuuuuuu, lo que era un caminet alternatiu amb molta vegetacio es converteix en un suplici, el cami es de sorra ( degut a l,erosio de les muntanyes arenisques ) i de repent es converteix en un Paris Dakar. Evidentment, no hi trobem a ningu. No se si ningu ha anat per una pista amb el Lluis ( te la teoria que com mes rapid millor ), es clar, les rodes de la micromachine que portem no donen per mes i l,agonia dura mitja hora, se,n van les rodes...no es perillos pero em fa mandra tenir que emputxar el cotxe o potser quedar-nos alla fins que ens trobin...
Al final arribem ( no se com !! ) a les cascades McKenzie i a mes les cascades estan be PERO NO MATEN !!!!!!...



Sortim del parc i decidim dormir a NATIMUK ( un poble on hi ha un bar i una botiga d,escalada, doncs dema tenim pensat anar a veure la zona d,escalada Arapiles ). Una caseta prefabricada per nosaltres estupenda i barata...Al final, el dia acaba be.

No hay comentarios:

Publicar un comentario