1 DE GENER SIDNEY

A les 10 del mati truco als meus pares per felicitar-los, doncs alla son les 12. Es dificil d'imaginar que nosaltres estem preparats per un dia turistic i a casa tothom s,esta felicitant pel nou any intentant oblidar els mals de l'any anterior, creuant els dits per un any millor, fent bons proposits ( jo ja els he fet, els tipics de cada any: dieta, deixar fumar, corre una marato...es curios com l,empenta amb que agafes aquests proposits a principis d,any es directament proporcional a la desaparicio d,ells a mesura que passa l'any. Be, aixo es un tema que deixarem per un altre dia...)
Anem a veure Harbour Bridge, espectacular. Dema, i patrocinat pels meus germans, cunyats i nebots, el pujarem. Quines ganes !!!!!!!!!

De repent, girem una cantonada del Port i ens trobem davant la majestuositat de l'Opera de Sidney, edifici singular i espectacular, diuen que l'arquitecte es va inspirar en una taronja...( Aquest edifici va ser creat per un arquitecte danes. Quan s'estava construint l'ajuntament de Sidney li va reduir el pressupost i ell es va negar a continuar. Al final el van acabar dos arquitectes de Sidney i ell no va tornar a trepitjar mai mes Australia...Quina historia mes trista, no ? ).

Mentre fem fotos de totes les maneres hagudes i per haver una parella ens demana que li fem unes fotos. Son 2 italians afincats a Canaries, un veterinari i l,altre professor de cant. Ells ja fa un mes que estan per Australia i durant mitja horeta parlem sobre on han estat, reflexions del viatge i al final acabem parlant de la vida en general. Dos tios encantadors !!!!!!!!
Seguim la ruta i anem a veure el Jardi Botanic. Impressionant !!!!! La bellesa d,aquesta ciutat es infinita, incomparable amb Melbourne i Adelaida, per mi ciutats provincianes totals. El Jardi Botanic s,exten pel costat del mar i fa que la ciutat s,integri amb la vegetacio d'una manera increible.

El Jardi Botanic esta ple de ratpenats...es veu que es com una plaga que no se la treuen de sobre ni que vulguin i els hi fa malbe les plantes...mireu la foto i gaudiu-ne...

Despres toca el museu d'art de Sidney. Personalment, m'han agradat molt mes els quadrres europeus. De fet, es evident, l'art australia es molt recent. Hi havia un Van Gogh, Monet...M'han encantat un quadre de Diogenes dormint dintre d'una tina... ( d,aqui ve el famos Sindrome de Diogenes..)

Anem al MUSEU D,AUSTRALIA on hi ha una exposicio de fotografia de la naturalesa impressionant. Es com un premi que donen i hi ha fotos de tot el mon. Be, el guanyador es un espanyol amb una foto d'un llop a Castilla i Leon. Pero als diaris ja ha sortit publicat que els altres participants diuen que es un tongo i que es un animal domesticat...jijiji...SPAIN IS DIFFERENT...fins aqui arriben els tongos...
El Museu molt guapo. El LLuis, amb alguns cursos de Museologia al darrere, m'es un excel.lent guia, veiem art indigenes, fossils, geologia, animals, animals extinguits...Ostres, quin museu !!!!!!!!
Be, s'ha fet tard i anem a aprofitar a tope l'hotel, que no sabem el que ens deparara la resta de viatge...
PD: Ah, m'he deixat un detall. Pel carrer hi havia una festa i li hem preguntat amb un noi una mica freak que era aixo. Ens ha dit que era una megaparty amb DJ,s i molt d'ambient. El tio ( angles ) portava unes maxiulleres de pasta, i no portava vidres. El Lluis ha comencat a riure, i jo tambe mentres ell explicava les meravelles de la party...al final, ens ha vist rient i ens ha dit que efectivament, tambe hi havia moltes drogues a la festa...jijiji...Quan hem acabat de parlar amb ell, a part de riure molt, ja hem decidit on NO hem d'anar avui...

31 DESEMBRE HAPPY NEW YEAR SIDNEY

Tornem el cotxe a l,aeroport sense cap incidencia ( que estrany !!! ). Cap a la 1 del migdia arribem a l,HOTEL SHERATON...
Els 4 dies de Sidney a l,Hotel Sheraton son un regal de boda dels meus amics de la facultat!!! Merci a tots, la veritat es que despres d,aquests dies i els que vindran ( amb una camper i amb camping )s,agraeix un hotel aixi. El LLuis s,instal.la amb una facilitat increible als nostres aposentos ( ai, que facil es adaptar-te al luxe !!!! Fins i tot un escalador sense manies esta encantat que el cuidin !!! ).
A mes, es confirma el miracle, HAN APAREGUT LES MALETES...en fi, els astres s,han posat d'acord per solucionar tots els temes pendents...
A l'ultima planta piscina coberta, terraceta, jacuzzi, bany turc...impressionant !!! Com uns marquesos.

Per 85 $ ( 50 euros ), ens quedem a sopar a l,hotel. El LLuis menja gambes, llagosta...( jo no, encara no he sapigut apreciar mai aquests crustacis ),salmo, cuixa de be rostida...
De veins de taula tenim 3 nois que els hi pregunto que es el tipic que fan els australians. Es veu que hi ha uns focs artificials bestials. Parlem un rato amb ells, son 3 amics gays de Nova Zelanda que van a Barcelona cada any. Son simpatiquissims i ens intercanviem emails...
Observacio: Es curios que portem poc temps de viatge i ens hem trobat moltes parelles de gays viatjant, tots encantadors, elegants, amb un nivell de cultura altissim, ...Be, no es tant curios, doncs la majoria tenen professions lliberals que es guanyen be la vida i al no tenir fills, poden permetres el luxe de fer aquests viatges...
Sortim amb el Lluis a veure la megafesta de la muerte de fi d,any. Uauuu, milers de persones pel carrer, per veure els focs be tens que comprar un ticket que fa setmanes que estan agotats, han tancat les portes dels recintes a les 3 del migdia ja que la gent des del mati que porta fent cua... families que es diverteixen, families que s,aburreixen, parelles amb la flamarada encara, amics ben avinguts, amics beguts, parelles enfadades ( si, n'hi havien jijij ), noies amb vestits espectaculars, noies que se,ls hi veia la setmana entrant ( aquesta la va veure el LLuis jijij ). En fi, el LLuis i jo estavem frisosos de veure l,espectacle. Cada cop hi havia mes gent, riuades de gent. Al final, des del nostre carrer es veia un 20 % dels focs artificials ( calcul del LLuis ). En fi, era com anar al Liceu i agafar l'entrada mes barata, que es la que et posen una columna al davant...
Al final, no n'havia per tant, els focs van durar uns 10 minuts i el Lluis estava indignat perque no hi havia palmeres jijiji Molt millor el Piromusical de la Merce, on vas a parar...
En fi, com que ens haviem llevat a les 5 del mati estavem bastant destrocats, anem a l,hotel i SORPRESA !!! ens espera una ampolla de Sparkling Wine ( cava australia ) amb un missatge del director de l,hotel felicitant-nos per la boda...( Potser els amics de la facultat hi tenen algu a veure ?? Un detallarro...Impressioant...Merci...) Be, al final la nit no va acabar tant malament mmmmmmm....

Amics i Amigues, us desitgem una bona entrada d'any ...

30 DESEMBRE ULTIM DIA ADELAIDA

Com que ho hem trobat tant ple, vam decidir el dia abans reservar un motel a Adelaida per 2 dies ( motel per compensar el pressupost del dia abans amb l,hotel de golf...). El Motel es el tipic que nomes s,il.lumina una lletra rollo cutre ( perque no funcionen mai totes les llums dels retols que posa motel ?? Hauriem de fer un llarg debat...) Quan ens llevem ens n'adonem que estem al carrer dels putiferis !!!!! Jijiij...un darrera l'altre, hot, hot, hot...tot es hot en aquest carrer...jijiji...hi ha un ambient bestial a la nit...
Be, anem cap a la poblacio costera de Glenelg i fem una mica de costa ( Heaven Bay ) fins arribar a Port Adelaida, un poble molt turistic.

Parem un moment a un ciber per llegir diaris, mirar blogs...i mirem que ens EDREAMS ens ha tornat el diners del bitllet Adelaida-Sidney. Aixo pinta malament!! Anem a l,aeoroport d,Adelaida i efectivament, el nostre bitllet esta cancel.lat i no trobem vol per l,endema...MAI MES compro res a edreams, ni un avis, ni un email...si no arribem a mirar Internet arribem l'endema a les 6 del mati i no tenim bitllet. Ja ens comencem a estressar...tot d,una vaig al Customer Service i ens aten un noi amb milers de tics ( cosa que ens posa una mica nerviosos ), tics que enriute,n del Quim Monzo...Li dic que ens han perdut maletes, que no tenim reserva per l,endema...aixi que ens treu uns bitllets de sota la butxaca i li paguem. Ens costa el mateix que per Edreams. Ufff...ha vingut de cop i mes sabent que a Sidney ens esperen 4 dies en el meravellos hotel Sheraton ( aixo ja ho explicare proxim dia ).
A mitja tarda necessito anar a l,habitacio i endinsar-me dintre un llibre per oblidar el malrollo de l,avio i tot plegat, el lluis va als museus d,adelaida. Museisticament parlant ( com diu el LLuis ) diu que son molt bons, i tots gratuits. Veu fossils, historia natural, estramatolits autralians ( pioners de la vida a la Terra ), la fauna d,Ediacara ( primers metazones ) i fins i tot un meteorit de Mart.
Al vespre, sortim a fer una volta i entrem a un lloc anomenat MESA LUNGA...tapas i sangria...( al Lluis no li agrada anar a aquests llocs perque diu que son molt guiris pero a mi em ve de gust un pa amb pernil iberic, diguem tiquismiquis...). Ens bevem una sangria de cava Vallformosa impressionant, fet que ens fa oblidar les intransigencies tipiques dels viatges i ens fa tornar a l,hotel tot ballant en comptes de caminant ( almenys jo jijijij )pel nostre carrer, el carrer dels putiferis...

29 DE DESEMBRE 2009

Ens llevem disposats a anar a veure la Kangaroo Island, illa molt recomanada per tothom. Quan estem davant del Ferri tot esta ple, no hi ha lloc al Ferry, no hi ha hotels, ni hostals...Deu ser espectacular, pero aixo d'anar sobre la marxa es el que te...Canviem de plans...
Ens anem a banyar a la platja Karrakalinga, una platja espectacular de molts km i que no hi ha ningu...M,encanta aixo d,Australia, pots anar a la platja, aparques i et banyes...( sempre que no surti un tauro, es clar, jo li dic al Lluis que no hi ha ningu perque hi ha taurons pero ell ni cas...).
Despres el Lluis te la brillant idea d,anar a fer Snorkeling a una platjeta on hi ha un escull ( a que no sabeu que es ??? Es arrecife en catala, jo ni idea pero la WIKI mai falla jijijij ). IMPRESSIONANT !!!!!!! Peixos rallats, peixos vermells, negres, verds, de tots colors...Decidim fer Snorkeling per fer una mica de practica de cara a fer Submarinsme a la Barrera de Coral.
Despres anem cap a ADELAIDA i dema farem mes platjeta...es impressionant estar a la platja un 29 de Desembre ( Amics, aquest comentari no es per fer enveja, es perque es un punt anar amb maniga curta i posant crema solar quan la meva mare m,ha comentat que a Torrelavit fa tant de fred...o potse si que es per fer una mica d,enveja jijijijij ).
Be, blog actualitzat, de moment tot estupendo si no fos per les maletes, estem arribant a un moment que no sabem si comprar-nos una maleta ( als hotels hi entrem amb una bossa de basura plena de roba jijij ).

28 DESEMBRE ARAPILES

Anem a la zona d,escalada mes famosa d,Australia anomenada Arapiles. El LLuis te els peus de gat a la MALETA PERDUDA i la botiga d,escalada no obre fins les 12. Al final anirem a fer una ullada. ( Aixo es pels escaladors: Al LLuis aquesta zona li sembla correcte pero no un lloc a nivell mundial, molt millor Rodellar o altres de casa nostra...). Hi ha un camping en que tothom va vestit Prana...ostres, el camping es a l,altra punta del mon pero els escaladors tenen una aura igual, amunt i avall, magnesi, resenyes...en fi.
Baixant de l,Arapiles veiem el PRIMER CANGUR VIU. Passa per davant el nostre cotxe i es para perque li fem fotos...es mono pero tant a prop sembla una rata gran ( jijij, quina descripcio mes poc glamorosa ).




Nota adicional: Com que tenim molts km. a fer li dic al Lluis que m,expliqui el tema dels mamifers. M,ha encantat i us faig un breu resum:
Tots els mamifers tenen en comu que tenen pel i amamanten cries ( jo ja li pregunto pels dofins i les ballenes, on esta la seva estructura capilar ?? Diu que en algunes parts intimes del seu cos en tenen...jijiji...ai, aquests cientifics tenen respostes per tot ). N,hi ha de tres tipus:
- Placentaris ( normals )
- Marsupials ( els que tenen la bosseta ) tipus cangurs o koalas. Nomes n,hi ha a Australia pero no us ho perdeu, tambe n,hi ha a Sudamerica. La rao es que fa mes de 200 millons d,anys aquests dos continents estaven units...
- Monotremas ( Son ovovivipars ( posen ous ) i nomes hi n,hi ha dos: orintorrincos i equitnas.
Ei, potser no us interessa gens pero entendreu que com que aquest viatge inclou molta fauna em tinc que posar al dia...i que millor que la Wikipedia LLuis Rius.

Passem pel Little Desert i canviem d,estat de Victoria a South Australia ( Australia Meridional ).
Fem uns 400 km en cotxe per paisatge desertic fins arribar a PORT ELLIOT, quilometres i quilometres de platges impressionants. El LLuis es banya en una d,aquestes platges...ESPECTACULAR !!!!!!!!...

Despres anem a VICTOR HARBOUR, a la Lonely Planet diu que es un lloc molt turistic, com Lloret. Arribem i 4 gats tu, ja li agradaria a Lloret...
Finalment cap a les 7 del vespre decidim buscar algun lloc per dormir. Ple, ple, ple, ple...Anem cap a Normandville i ple, ple, ple...es temporada alta...Cap a les 9 anem a un cafe amb el Lluis, jo estic cansada i una mica desesperada, el LLuis ja pren mides al cotxe de com dormirem...( a mi no em fa res dormir al cotxe pero no tenim res per tapar-nos i encara que es estiu, a la nit refresca bastant...). Em giro i li pregunto a una australiana amb cara d,espavilada si sap algun lloc.
En sap un, rapidament truco i els hi queda una habitacio doble, si es car, pero no tenim cap altre opcio. Arribem i es un hotel al mig d,un camp de Golf ( la nostra habitacio dona al forat 2 ) i ens trobem amb una habitacio de 80 metres amb unes vistes al.lucinants. Jo no puc mes i em poso a dormir, mentrestant el LLuis omple el bany de bombolletes al jacuzzi...

27 DE DESEMBRE. PARC NACIONAL DE GRAMPIANS

Fent un cafe a les 7 del mati davant la caseta on estem allotjats se m,encen un asperssor ( com s'escriu ? ) sota el cul. Comenco be el dia, tu !!. Tota mullada, aixo si, mullada pero amb unes vistes a l,ocea impressionant...

Passem per The Arch i London Bridge ( mes roquea al.luciants ). Al London Bridge ens topem amb un irlandes d,edat avancada. Ens ha sentit parlar i ens ha preguntat d,on erem. Oh, quins records te de tots els Spanish Students que han passat per Dublin ( d,entre elles jo )... Li dic que som Just Married i em diu que li recordem que te un fill a l,Afganistan i entre llagrimes ens explica la historia del seu fill. Al final, em dona una abracada i un pto i m,acomiada amb un "God bless you"...Ostres, quantes coses em diu amb aquella mirada aquest irlandes...


Continuem cap al Grampians National Park, serralada perduda per aquest racons australians on el mestre Gullich ens va deixar el primer 8b+ de la historia (Punks in the gym) [Lluis assessora] Be, entrem al parc natural i lo primer que visitem al Museu de la Cacatua (Brambuk Museum), alla hi ha un poster on diu "The top five spots of Grampians NP if you have only a day..." Els apuntem i Coooorre! El primer es el Bamako lookoput (o algo aixi), vistes impressionants i foto vertiginosa amb la que el Lluis posa nervios a la resta de turistilles quan el veuen saltar la tanca per posarse sobre la pedra del precipici... El cami cap al segon spot es una carretera aslfaltada, pero tenim la brillant idea de donar la volta per una pista i aixi veim un llac...Uauuuuuuu, lo que era un caminet alternatiu amb molta vegetacio es converteix en un suplici, el cami es de sorra ( degut a l,erosio de les muntanyes arenisques ) i de repent es converteix en un Paris Dakar. Evidentment, no hi trobem a ningu. No se si ningu ha anat per una pista amb el Lluis ( te la teoria que com mes rapid millor ), es clar, les rodes de la micromachine que portem no donen per mes i l,agonia dura mitja hora, se,n van les rodes...no es perillos pero em fa mandra tenir que emputxar el cotxe o potser quedar-nos alla fins que ens trobin...
Al final arribem ( no se com !! ) a les cascades McKenzie i a mes les cascades estan be PERO NO MATEN !!!!!!...



Sortim del parc i decidim dormir a NATIMUK ( un poble on hi ha un bar i una botiga d,escalada, doncs dema tenim pensat anar a veure la zona d,escalada Arapiles ). Una caseta prefabricada per nosaltres estupenda i barata...Al final, el dia acaba be.

26 DE DESEMBRE OCEAN,S ROAD

Sortim de Melbourne despres de comprar quatre coses imprescindibles ( mitjons, roba interior...).
LLoguem un cotxe Hyunday Getz ( es el mes barat ) pero com diu l,anunci, te volant, maleter...te de tot. Ens donen un GPS que el podem posar en CATALA. Impressionat sentir parlar catala a Australia...L,altre tema es que aqui es condueix per l,esquerra, aixi que despres d,agafar un parell de rotondes pel canto equivocat ja prenem la llico ( encara que el lluis estigui tot el viatge posant el parabrises en comptes dels intermitents cada cop que vol girar jijiji).
Arribem a l,aeroport per reclamar les maletes, no en tenen NI IDEA d,on son. Ens donen 2 duros ( que no en tenim ni per un cafe ) per comprar roba i altres...Marxem de mal humor pero el dia ens deparara coses positives...
L,Ocean Road es una carretera tipus Costa del Garraf pero de moltisimes curves i llarguissima ( mes de 1.000 km ) que va topant amb el Pacific formant unes formes rocoses espectaculars.
Arribem al CAP DE OTWAY on hi ha el primer far que van construir els australians. En veure l,aillament del lloc i la magnificiencia, penses en els colons que fa 200 anys van aterrar i se,t posen els pels de gallina...Ah, per la carretera veiem Koalas penjats als arbres i el LLuis un cangur ( jo de moment n,he vist dos i morts a la carretera i el LLuis diu que aquests no valen jijij ). Els fars, obsessio del Lluis des de que te consciencia, esta a la fi d,una carretera inacabable...Pero quan arribes es espectacular i no hi ha ningu visitant-lo ( encara que aqui es temporada alta ).

Despres del Far seguim la carretera per veure uns monolits de pedra sedimentaria carbonatada ( segons LLuis) anomenats ELS DOTZE APOSTOLS . Despres de mes de 300 Km de curves amb platges desertes, trobarte aquestes roques amb els estrats perfectes es impressioant. Escolto atentament les explicacions d,un geoleg emocionat que em diu que ja es pot morir ( exagerant, s,enten ). Aquest raco del mon abosolutament verge i inaccessible te el meu geoleg asotrat. Aquest mon perdut amb parets com si les haguessis tallat amb un ganivet ens fan oblidar les maletes perdudes ( cosa que cada cop anem assimilant mes i ens preocupa menys ).

Al vespre arribem a un poble perdut anomenat PORTH CAMPBELL . Un avi nonagenari ens indica un casa de backpackers ( motxillers ) suposo que per la pinta a frikies que fem. La casa te dormitoris comunitaris i es molt autentica., amb vistes a l,ocea. Aquest lloc ple de foranis de totes les parts del mon ( des d,un frances a un neozelandes ) es fantastic per compartir experiencies. Pero estem tant cansats que les relacions socials queden amb una breu presentacio i un HAVE A GOOD NIGHT quan la musica i la cervesa agermana tots els backpaquers.

UN DIA DE NADAL...DIFERENT...

A les 5 del mati ja fem uns ulls com a plats !!!! Es clar, portem una diferencia horaria de 10 hores respecte a casa nostra...
A les 7 del mati ja estem entaulats per esmorzar. La musica de Nadal ens recorda que avui ho es, i tambe els simpatics MERRY CHRISMAS dels cambrers.
Poso dos croissants a la torradora ( penso que estaran millor calentets ) i quina es la meva sorpresa quan hi comencen a haverhi flames a tota la torradora. Inmediatament, crido al LLuis i esta flipant, els croissants han fet una explosio a la torradora. Finalment arriba el cambrer i comenca a apagar el foc amb tovallons. Al final les flames es dilueixen, pero aixo fa preveure un bon comencament de dia. El lluis s,amaga sota la taula i li dic que em podia haver ajudat. I diu: Que vols, que avisi a l,ADF ( associacio de defensa forestal de Torrelavit, el qual hi esta inscrit ). Al final queda com anecdota ????
Ens aseiem a la taula i ostres, la taula balla, com es diu que ens falquin la taula amb angles ?? ( si hi ha una cosa que em molesta en aquest mon es que les taules ballin. ) Tants anys al British Council, a l,Institut america i no m,han ensenyat com es diu FALCAR ?????????? Ja estic pensant posar una denuncia a aquests instituts que afegeixin als llibres la paraula FALCAR, paraula imprescindible per anar pel mon.

Be, quan sortim a veure la ciutat tenim la noticia de que la maleta encara no ha arribat. Ens posem la roba suada de fa dies. Es nadal i tot esta tancat !!!!!! No podem comprar res. Per visitar la ciutat de Melbourne un dia de Nadal no es recomanable. Tot esta tancat. L,unic que trobem obert es el Jardi Botanic, que per cert es un dels mes importants del mon. Qui ho havia de dir que un dia de Nadal ens estariem empapant de Botanica. En veure tot el jardi botanic, parlem amb el lluis que tenim el jardi de casa molt abandonat i que ens hi hem de posar ( sempre ho diem i mai ho fem ). Passegem per la ciutat i a mitja tarda ( sense haver menjat res, estem raros del jet lag ) anem a l,hotel. De moment no tenim noticies de les maletes.
Ens llevem al vespre i anem a sopar una miqueta, donem una volta per una zona plena de discoteques pero ens agafa un atac de riure amb les pintes que portem...arribem a la conclusio que no ens deixaran entrar pero tampoc teniem moltes ganes. Fem una cerveseta davant la platja i anem a l,hotel. Sense noticies de les maletes. Jo ara escribint aquest blog i el lluis llegint la Lonely Planet, doncs dema ens toca anar cap a Adelaida i hem llogat un cotxe. Abans pero haurem d,anar a l,aeroport a buscar 100 dolars ( un taxi de l,aeroport a Melbourne ja te,n costa 60 ) que es el que ens donen per les maletes i a fer una reclamacio. Ah, i a comprar roba !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ARRIBEM A MELBOURNE

Despres de mes de 20 hores a l,avio arribem a Melbourne. El viatge ha sigut bastant distret, sobretot despres de coneixer una professora universitaria de Melbourne especialitzada en literatura russa, intentant parlar de si es millor Tolstoi i Dostowieski ( com s,escriu ???? ) amb angles ( si m,hagues vist el meu profe d,angles estaria orgullos de mi ). 

Arribem a Melbourne a les 9 i mitja de la nit d,un 24 de Desembre. Arribem cansats i esperem les maletes, esperem, esperem...

No arriben ( el LLuis confirma que no van correr tant com nosaltres a Heatrow ), fem les reclamacions corresponents i ens asseguren que l,endema al mati arribaran amb el proxim vol...estem cansats i tenim ganes d,arribar a l,hotel...ens donen un pijama i un respall de dents...

Agafem un taxi per anar cap a l,hotel i ens trobem a un senyor molt simpatic de Beirut que ens explica com troba a faltar Liban especialment en aquestes dates, pero com tots els refugiats diu que aqui no es viu malament...ja porta mes de 20 anys i si el veus parlar de la seva ciutat natal...a mi m,impressiona la gent que parla de la seva terra amb aquesta il.lusio...em fa pensar de la sort que tenim de poder viure on vam neixer i a prop dels nostres...

Despres de 20 minuts surrealistes parlant de les bonances del Liban envoltant de paisatje australia, arribem a l,hotel i dormim com podem... 

Despres de tantes hores asseguts en un raquitic seient ( i mirant com dormen estirats els de Bussiness  ) ens posem el pijama de Qantas ( la companyia aeria ) i anem a dormir...

DIA 23 DE DESEMBRE 2009

A les 6 del mati el meu pare ens espera a casa per anar de cami a l,aeroport, no sense abans anar a deixar un paquetet a Viladecans a casa Rius. En efecte, deixem la Naia de colonies a Viladecans. Cap a quarts de 7 en Joan ens espera amb un gorro intentant evitar les consequencies del dia gelid que fara. ( Disculpeu els accents pero amb aquest teclat no n,hi ha ). La nostra petita femella salta d,alegria en veure que l,esperen dies de sortir cada dia moltes vegades, de menjar les delicies de la Cele....En fi, anem a l,aeroport sabent que trobarem a faltar aquest petit gran animal que tant moments divertits ens fa passar...

Aterrem a l,aeroport i el meu pare ens desitja sort...sort que aviat es veura reflectida per la seva ausencia...

La primera noticia es que, degut al mal temps que hi ha en els aeroports europeus, sortirem amb m'es d,una hora de retard cap a Londres. Aixo ja ens preocupa perque hi ha la possibilitat de perdre l,avio cap a Honk Kong. ( Fem Barcelona - Londres - Honk Kong - Melbourne ).

Efectivament, sortim amb una hora i mitja de retard des de Barcelona. Arribem a Headrow i correm, correm, correm ( per un moment em maleeixo de que no he fet prou esport ultimament ), passem per terminals, botigues...veig davant meu molta gent i el lluis corrent, escapulint-se d,entre la gent i cridant: Vinga, vinga Martina, corre, corre...En aquests moments  nomes em fixo en seguir aquesta personeta vermella ( que si que esta molt en forma ). Tamb'e penso que tinc que deixar de fumar....

FINALMENT, i per molt poc, arribem a l,avio ( nosaltres si pero pel que hem vist despres, les maletes no. No pot ser que corrin tant com nosaltres !!!!!!!!!!! ).  Un boeing enorme que parara una hora a Honk Kong per posar gasolina.

Sortim cap a les 2 del migdia i el viatge es bastant normal ( pelicules, llibres...). Al LLuis li ha tocat una asiatica al costat pero dorm durant les mes de 10 hores que dura el viatge...

PRIMERS DIES SENSE MALETES

DIA DE NADAL 2009

Despres de reiterades peticions d,obrir un blog degut al  principi accidentat del nostre viatge, a les 11 de la nit del dia de Nadal, amb un jet lag bestial i sense poder anar a fer unes copes degut a les nostres pintes ( despres ho explico ) comenco aquest blog que espero que sigui interessant.