sábado, 23 de enero de 2010

EPILEG


Despres de mes de 9.000 km en cotxe, centenars de cangurs, 9 avions, 6 llibres llegits ( recomano especialment el llibre de relats VIVIR ADREDE de Mario Benedetti, senzillament genial...) ... ha arribat l'hora de despedir-me, estimats coneguts, amics, amics d'amics, desconeguts...
Si un viatge te exit o no depen sempre de multitud de circumstancies, de decisions precipitades, de consells que et regalen gent que potser o segur no et creuaras mai mes. Estem contents com ha anat tot, molt contents...

Son famosos els boomerangs a Australia. Se solien utilizar pels indigenes per cacar ( al contrari que tothom creu que son per jugar. ). Diuen els aussies ( australians ) que si tires el boomerang i no torna, no es culpa del boomerang sino teva. Tambe diuen que si t'emportes un boomerang segur que tornes a Australia. Crec que aixo es una bona estrategia de marketing pero si mes no i per si de cas, ara me'n vaig a comprar un. Encara que si no torna, no es culpa d'ell sino teva...

Gracies per llegir aquest humil blog en que hem volgut plasmar ( a vegades amb millor o pitjor sort ) el trets mes importants d'aquest enorme pais.

Ara a casa, despres d,inacabables hores d'avió, els capitols d'aquesta serie s'han acabat ( amb molta pena ...) pero esteu segurs que tornarem amb lluisimartinaviatjantperecuador, lluisimartinaviatjantperantartida, lluisimartinaviatjantpernovazelanda...

Qui sap !! De moment, gaudim del que ens quedar a prop i
lluisimartinaatreballarunamiqueta...

23 GENER VISITA COCODRILS I DESPEDIDA




Avui hem anat a un parc ple de cocodrils i reptils. Vam quedar ahir amb la gent del tour i ha estat genial !!!!!!! Hem tornat a agafar una serp i hem pogut agafar un cocodril d'1 any... UNBELIEVABLE !!!!!!!!!!



Avui farem sopar de despedida amb el LLuis i despres anirem a fer unes birretes de despedida snif snif...

viernes, 22 de enero de 2010

22 GENER LITCHFIELD NATIONAL PARK


Ens llevem a les 6 del mati per anar a fer un cruise pel Yellow River. Com que es epoca de pluges ( encara que fa un sol al.lucinant ) nomes som 6 a l'embarcacio. En plena selva tropical veiem com es desperta el dia navegant per una aigua marrona que abnega els arbres degut a les plujes. El cel, els arbres i els nuvols es reflexen a l'aigua d'una manera espectacular...
Observem tambe diferents tipus d'aus, d'entre ells un elegant eagle ( el classic america negre amb el coll blanc )

Despres conduim 3 h. cap a LIECHFIELS NATIONAL PARK. Al mig del cami ens creuem amb un cangurs (gairebe l'atropellem)i amb un dingo salvatge. Parem el cotxe i se'ns acosta a nosaltres. Per si de cas, ens mantenim dins el cotxe i despres d'observar-lo continuem la ruta.

Parem a veure unes termites gegants que posades totes juntes semblen un cementiri. Es impressionant com uns animalets tant petits poden fer escultures de tal inmensitat. LLoc ben be mistic, sens dubte.

Passem el reste del dia veient cascades que estan ene el seu moment algid degut a l'estacio actual de les plujes monzoniques.


Una d'aquestes plujes ens escombra sobre del nostre cotxe, sembla que passem pel mig d'un tornado...

Estem agotats, ha sigut un gran dia, pero per Darwin ens trobem els companys del tour i decidim anar a sopar tots junts i despres la nit acaba a les tantes a la discoteca, fins i tot el LLuis balla jijijij


21 GENER KAKADU NATIONAL PARK

Encara que estem en estacio de plujes, el temps ens es favorable.
Cansats d'anar amb grup i per poder gaudir una altre cop de la nostra desitjada independencia, lloguem un cotxe i decidim anar pel nostre compte.
Despres de 300 km de rectes inacabables arribem. A la carretera nomes ens trobem els famosos camions-tren d'uns 5 remolcs que venen d'unes mines d'urani de la zona.
El primer trekking pel parc es al.lucinant. Una selva tropical tots 2 sols ens fa sentir tots els sorolls que la selva ens ofereix, sobretot una inmensitat d'ocells inmensos. Ara entenem perque aquest lloc es famos pels ornitolegs.
Arribem a un billabong ( llac interior ) on hi ha un avis de no apropar-se gaire pels cocodrils. A mi em fa una mica de iuiu, doncs ens expliquen que l'any passat van morir 4 persones menjades per aquests reptils. Crec que aquesta estadistica es bastant elevada per anar en compte.


Tots 2 avui vestim amb unes camises d'exploradors que ens vam comprar al zoo del cocodrile hunter. Es divertit !! Uns australians ens pregunten si treballem per l'Steve Irwin ( fem cara de cacar cocodrils ?? ) i altres senzillament ens pregunten rutes com si fossim guies del parc jijij
Una altre parada a veure pintures indigenes de diferent epoques pintades sobre les roques, les mes antigues tenen 20.000 anys !!!!!! Museus, cultura indigena...

Cap al vespres tenim una habitacio reservada al Cocodrile Hotel, un hotel en forma de cocodril gegant de 250 metres. Avui dormirem a la seva pota dreta !!!!!!!!!

martes, 19 de enero de 2010

17, 18 i 19 AUSTRALIA PROFUNDA ( ALICE SPRINGS - DARWIN )


A les 6 del mati tenim l'autocar a la porta esperant-nos.
En principi es veu gent bastant normal, nomes destaca un noi rapat i vestit de militar ( despres descubrirem que efectivament es un ex militar america ).
Hem tingut mes sort doncs hi ha un noi angles encantador, les alemanes segueixen amb nosaltres i el Iuhey tambe...A mes, el guia sembla ben be el Crocodrile Hunter i si veu algu pel desert, no te cap problema en posar el fre de ma a l'autocar i correr a veure que era el que es movia...

Aquesta es la zona mes despoblada d'Australia, hi ha una benzinera cada 200 km i per tindre turisme, les benzineres son superfrikies ,n'hi ha un que te totes les parets cobertes de bitllets de tot el mon, sabates, souvenirs ( on no hi falta un torero i una flamenca...), n'hi ha una altre que diu que ha vist ovnis i tothom va alla a veure si en veu...sembla un part tematic.... despres n'hi ha una altre que es com un zoo destartalat i que te cocodrils, i ens permeten agafar una serp i veure un cocodril a un metre...




Les Devils Marble ( caniques del Diable )es un conjunt de roques espectaculars que el LLuis anomena el Fonaineblau del Desert ( aixo es per escaladors...). El LLuis escala una mica, s'emparra per totes les roques i es treu el mono que porta acumulat durant aquest mes i que esta a punt d'explotar...

Faig un punt i a part amb el america de Whisconsin. No diu res a ningu. Quan tots anem a la dreta ell va a l'esquerra, no dorm a les tendes sino a fora al ras, va vestit amb unes botes i amb pantalons militars, no es banya mai, li encanta matar bitxos ( I'm the Killer, diu ), fa cara de zumbat total i tothom esta very scary. El LLuis, per posar mes llenya al foc, li comenta a la gent que li recorda al tipic assessi de Whisconsin...

Cada cop que ens anem apropant a Darwin el terreny es converteix en mes selvatic...fem uns trekkings molt guapos per la selva, ens banyem en llacs pantanosos.


El Trekking per les Katherine Gorges va estar molt be tambe. En aquesta epoca de l'any no et pots banyar perque hi ha molts cocodrils...Pero despres anem a una piscina que esta molt be...


La veritat es que en aquesta zona d'Australia no tenen moltes coses, nomes el necessari, no tenen Internet, pero la falta d'informacio ( per alguns de nosaltres bastant necessaria ) queda definitivament anulada per tota la informacio que rebem dels personatges superautentics que ens creuem pel carrer, dels estranys aborigens d'australia, de tota la fauna que ens trobem, dels magnifics paisatges que disfrutem...

L'ultim dia anem a sopar tot el grup d'una manera distesa...Entre cerveses i cerveses comentem la jugada dels ultims 3 dies, per mi uns dels millors de tot el viatge per lo salvatge i enigmatic que ha resultat...

Dema farem dia de descans i organitzem el viage al PARC NACIONAL DE KAKADU, el parc nacional mes gran d'Australia.

16 GENER KINGS CANYON



Ens llevem a les 5 del mati per anar a fer un trekking als KINGS CANYON ( segons el LLuis com una barreja del Pis de Sota de Siurana-el color vermell - i el Torcal de Antequera ).

Es dur fer el trekking...quan surt el sol tens una sensacio d'ofeg brutal...Despres de 3 hores caminant torbem el JARDIN DEL EDEN....Enmig del desert apareixen unes palmeres i un llac d'aigua de pluja impressionant...sembla una al.lucinacio pero es veritat...

Per fer una foto, el LLuis es posa en un precipici ( com es en catala ?? ) en que hi deuen haver uns 100 metres a baix. Jo fent-li la foto tranquilament i tots es van posar a cridar, que estava boig jijiji....El LLuis va respondre " I'm geologist and I'm a climber "...Per poc els hi agafa un atac de cor...Ai, que poc muntanyeros son la Colla Pessigolla....

Acabem tots cansadissims i al vespre arribem una altre vegada a ALICE SPRINGS, no sense abans renunciar al sopar de despedida brutal preparat per la Colla Pessigolla. El dia s'acaba amb un bon sopar romantic....I es que ens esperen tres dies fins a DARWIN una mica durs...per sort la Colla Pessigolla no continua amb nosaltres...quines seran les nostres proximes victimes ???????????

15 GENER DESERT ULURU


Ens llevem a les 3:45 del mati !!!!!!!!! Si, hem de veure com surt el sol davant de l'ULURU !!!!!!!! L'explosio de colors impressionant farien que el Pep, el Marcal...flipessin tirant fotos com ho fa el japones de les 2 cameres.
Els colors ocres del monolit que contrasten amb el joios vermell de la sorra ens fa oblidar la matinada que hem hagut de fer...Val la pena veure aquest espectacle de la naturalesa !!!!!!

A les 6 comencem un trekking de 3 hores, durillo sobretot quan comenca a sortir el sol !!!!!! Pero ha estat genial !!!!!!



A la tarda fem 3 hores en cotxe fins el Kings Canyon. Pero abans parem amb una piscina a banyar-nos!!!!! Esta be, pero quan ens hi posem es calenta i esta plena de bitxets...en fi, millor aixo que res...

Al vespre, la Colla Pessigolla fan un foc de camp. Quan li dic al Lluis que podriem cantar la Vella Xiruca, ja esta dormint a la tenda jijiji El fet de ser espectadors d'aquests individuus ens diverteix moltissim... Encara que passem bastant de tots...
Fa temps que intento seguir una norma que em va dir una amic meu que crec molt intel.ligent, em va dir que no perdia el temps amb les persones que no li aportaven res... Jo segueixo religiosament aquesta missiva i per aixo nomes perdo el temps amb el LLuis...Ah, i em Uihey, el japones que m'explica la seva cultura i que em sembla interessant....