26 DE DESEMBRE OCEAN,S ROAD

Sortim de Melbourne despres de comprar quatre coses imprescindibles ( mitjons, roba interior...).
LLoguem un cotxe Hyunday Getz ( es el mes barat ) pero com diu l,anunci, te volant, maleter...te de tot. Ens donen un GPS que el podem posar en CATALA. Impressionat sentir parlar catala a Australia...L,altre tema es que aqui es condueix per l,esquerra, aixi que despres d,agafar un parell de rotondes pel canto equivocat ja prenem la llico ( encara que el lluis estigui tot el viatge posant el parabrises en comptes dels intermitents cada cop que vol girar jijiji).
Arribem a l,aeroport per reclamar les maletes, no en tenen NI IDEA d,on son. Ens donen 2 duros ( que no en tenim ni per un cafe ) per comprar roba i altres...Marxem de mal humor pero el dia ens deparara coses positives...
L,Ocean Road es una carretera tipus Costa del Garraf pero de moltisimes curves i llarguissima ( mes de 1.000 km ) que va topant amb el Pacific formant unes formes rocoses espectaculars.
Arribem al CAP DE OTWAY on hi ha el primer far que van construir els australians. En veure l,aillament del lloc i la magnificiencia, penses en els colons que fa 200 anys van aterrar i se,t posen els pels de gallina...Ah, per la carretera veiem Koalas penjats als arbres i el LLuis un cangur ( jo de moment n,he vist dos i morts a la carretera i el LLuis diu que aquests no valen jijij ). Els fars, obsessio del Lluis des de que te consciencia, esta a la fi d,una carretera inacabable...Pero quan arribes es espectacular i no hi ha ningu visitant-lo ( encara que aqui es temporada alta ).

Despres del Far seguim la carretera per veure uns monolits de pedra sedimentaria carbonatada ( segons LLuis) anomenats ELS DOTZE APOSTOLS . Despres de mes de 300 Km de curves amb platges desertes, trobarte aquestes roques amb els estrats perfectes es impressioant. Escolto atentament les explicacions d,un geoleg emocionat que em diu que ja es pot morir ( exagerant, s,enten ). Aquest raco del mon abosolutament verge i inaccessible te el meu geoleg asotrat. Aquest mon perdut amb parets com si les haguessis tallat amb un ganivet ens fan oblidar les maletes perdudes ( cosa que cada cop anem assimilant mes i ens preocupa menys ).

Al vespre arribem a un poble perdut anomenat PORTH CAMPBELL . Un avi nonagenari ens indica un casa de backpackers ( motxillers ) suposo que per la pinta a frikies que fem. La casa te dormitoris comunitaris i es molt autentica., amb vistes a l,ocea. Aquest lloc ple de foranis de totes les parts del mon ( des d,un frances a un neozelandes ) es fantastic per compartir experiencies. Pero estem tant cansats que les relacions socials queden amb una breu presentacio i un HAVE A GOOD NIGHT quan la musica i la cervesa agermana tots els backpaquers.