Encara que estem en estacio de plujes, el temps ens es favorable.Cansats d'anar amb grup i per poder gaudir una altre cop de la nostra desitjada independencia, lloguem un cotxe i decidim anar pel nostre compte.
Despres de 300 km de rectes inacabables arribem. A la carretera nomes ens trobem els famosos camions-tren d'uns 5 remolcs que venen d'unes mines d'urani de la zona.
El primer trekking pel parc es al.lucinant. Una selva tropical tots 2 sols ens fa sentir tots els sorolls que la selva ens ofereix, sobretot una inmensitat d'ocells inmensos. Ara entenem perque aquest lloc es famos pels ornitolegs.
Arribem a un billabong ( llac interior ) on hi ha un avis de no apropar-se gaire pels cocodrils. A mi em fa una mica de iuiu, doncs ens expliquen que l'any passat van morir 4 persones menjades per aquests reptils. Crec que aquesta estadistica es bastant elevada per anar en compte.
Tots 2 avui vestim amb unes camises d'exploradors que ens vam comprar al zoo del cocodrile hunter. Es divertit !! Uns australians ens pregunten si treballem per l'Steve Irwin ( fem cara de cacar cocodrils ?? ) i altres senzillament ens pregunten rutes com si fossim guies del parc jijij
Una altre parada a veure pintures indigenes de diferent epoques pintades sobre les roques, les mes antigues tenen 20.000 anys !!!!!! Museus, cultura indigena...
Cap al vespres tenim una habitacio reservada al Cocodrile Hotel, un hotel en forma de cocodril gegant de 250 metres. Avui dormirem a la seva pota dreta !!!!!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario